El dijous 16 de gener el Parlament de Catalunya va votar a favor de demanar a l'Estat, en base a l'article 150.2 de la Constitució, la transferència de la competència de convocar referèndums. Ara no parlaré de si aquesta proposta té futur, de si és realment la via més adequada per aconseguir celebrar la consulta i quins són els objectius reals que persegueix. Vull parlar del vot que van emetre els diferents grups parlamentaris. La proposta va ser aprovada amb els vots a favor de CiU, ERC, ICV-EUiA i de dos diputades i un diputat del Grup Parlamentari Socialista. Els diputats de la CUP es van abstenir, i els diputats dels grups parlamentaris del PSC, PP i C's van votar en contra.
En un dia que va ser titllat d'històric (algú recorda quants dies històrics hem viscut des de l'inici d'aquest teatre?) l'atenció estava més centrada en quants diputats del PSC trencarien la disciplina de vot, en si el dia anterior havien dinat una paella al restaurant "Set Portes" i qui havia pagat la paella (no, no m'ho invento: quan Àngel Ros compareixia davant dels mitjans per anunciar que renunciava al seu escó un periodista li va preguntar qui havia pagat el dinar; minut 17:47 d'aquest vídeo) que no pas en el text que s'aprovava.
El vot dels tres diputats "díscols" del PSC no era necessari per aprovar la proposta, era important per fracturar el PSC. Sense valorar si era el sentit de vot correcte, el vot en contra del PSC no era necessari per tirar endavant la proposta, ni impedeix la celebració de la consulta. El vot d'ERC a favor dels pressupostos, en canvi, si que és necessari. Sense els 21 diputats d'ERC, Artur Mas no podria aprovar els pressupostos pel 2014. Els pressupostos més socials de la història, diuen. Una mentida gran com una casa de pagès. Segons CiU i ERC això és així perquè el pes de la despesa social sobre el total augmenta. Si observem les dades que aporta la mateixa Generalitat de Catalunya veiem que efectivament la despesa social augmenta: del 67,8% sobre el total dels departaments de l'any 2010 la despesa social passa a un 71,1% l'any 2014. Vaja, tenen raó. O no?
Si observem les partides concretes podem veure com, en realitat, la despesa social no ha parat de disminuir des de l'any 2010. Des de l'arribada de Convergència i Unió al poder l'any 2010 les partides destinades a educació, sanitat i serveis socials ha anat disminuint de manera alarmant; en el cas del departament d'Ensenyament hem retrocedit a nivells de l'any 2006! Però ei!, són els pressupostos més socials de la història.
Si comparem la despesa social (sense la Renda Mínima d'Inserció, les aportacions a les universitats i altres partides englobades en diferents departaments) la diferència entre exercicis pressupostaris és evident: passem dels 17.000 milions d'euros de l'any 2010 als 15.000 del 2012 i, finalment, als 14.000 milions d'aquest any. La despesa social és milers de milions d'euros més baixa que anys anteriors però són els pressupostos més socials. Curiós.
Si posem la mirada per separat en cada un d'aquests tres departaments l'engany de CiU i ERC es fa encara més evident. Des de l'any 2010 el departament d'Ensenyament ha perdut més de 1.000 milions d'euros; el de Salut, uns 1.500 milions i el de Benestar Social i Família 300 milions d'euros. En total gairebé 3.000 milions d'euros menys de despesa social.
I tot això sense tenir en compte altres partides com l'aportació a les universitats públiques catalanes, que estan escanyades a nivell financer per la Generalitat, amb un dèficit acumulat desbocat que l'any 2012 era l'equivalent als pressupostos de la Universitat Pompeu Fabra i de la Rovira i Virgili: 250 milions d'euros; xifra que se suma al deute d'entre 100 i 200 milions d'euros de la Generalitat amb els campus catalans.
Ens estan enganyant CiU i ERC quan diuen que són els pressupostos més socials de la història? Si. Després del frau que va suposar la pròrroga dels pressupostos l'any 2013 (un acte de dignitat nacional, segons un dirigent parlamentari de CiU), els partits signants del Pacte per la Llibertat, els partits que més s'omplen la boca amb la defensa de Catalunya (que no dels catalans i catalanes) tornen a cometre un frau i a enganyar la ciutadania.
I tot això és notícia? No. És notícia que Artur Mas es reuneixi amb un líder de la xenòfoba Lliga Nord italiana? No. És notícia que GRÀCIES a ERC s'aprovin aquests pressupostos antisocials? No. En canvi, és notícia qui del PSC vota què. És important saber on de l'hemicicle seuen els diputats del PSC que van votar si. Els mitjans catalans no acostumen a treure portades com la d'El Periódico del 20 de gener d'aquest any. Però és evident que Convergència i Unió està dinamitant el país. Abans amb el suport del Partit Popular, ara amb el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya, CiU s'està carregant el país.
Però els traïdors no seran ni els diputats de CiU, ni els diputats d'ERC que amb el seu vot a favor permetran que es perpetri aquest atac als catalans i catalanes. No. Els que han traït a Catalunya són els diputats i diputades del PSC que, amb el seu vot en contra, ni impedeixen que la via del 150.2 segueixi el seu camí ni impedeixen la celebració de la consulta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada